lunes, 22 de marzo de 2010

Vespres de reflexió, poesia i música a la Fira de Calella i l'Alt Maresme

La visita era obligada. Fira de Calella i l’Alt Maresme, en la seva 29a edició, presentava al públic visitant un país, tot sovint desconegut, però amb innombrables atractius des del punt de vista de la cultura i la història: Xile. Amb la decisió de presentar un país tant llunyà geogràficament com proper històricament – amb paral•lelismes evidents amb Catalunya – , els organitzadors van voler destacar la creativitat i el rerefons humanista de les seves creacions literàries.
En l’escenari firal més literari que es recorda dels darrers anys de Fira, la força de les lletres xilenes i de la seva poesia – “musicalitzada” per a l’ocasió – van ser l’ocasió perfecta per endinsar-se en la peculiar història gràfica i política del país llatinoamericà.
Noms com els de Pablo Neruda, Violeta Parra, Mario Benedetti, però també clàssics de la literatura espanyola, com Antonio Machado, Rafael Alberti o Federico García Lorca, van esdevenir gairebé noms familiars durant el cap de setmana de celebració de la Fira.
La dedicatòria a Xile de la Fira es va iniciar el divendres 25 de setembre amb una tarda que es dedicà per complet a glossar la història del Winnipeg, vaixell que amb més de 2.000 exiliats republicans a bord, va travessar tot l’Atlàntic per escapar de la repressió franquista. Val a dir que l’acte comptà amb la participació del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo, i de testimonis vius d’aquella epopeia, així com del passi d’un vídeo que repassà les vicissituds d’un viatge ple d’entrebancs i de records. Finalment, Eulogio Dávalos, reconegut guitarrista xilè, brindà a les més de 100 persones assistents, un concert, anomenat Poetas en el exilio, que recordà aquest exili i la fraternitat espontània que sorgí entre poetes xilens i espanyols d’aquella època.
Altrament, Xile comptà amb altres punts d’interès, relacionats amb la cultura i la literatura xilena. Durant els tres dies que durà el certamen, es van seguir lectures en viu i interpretacions de la literatura xilena clàssica, però també de més actual. Bolaño – que durant uns anys va viure a Blanes – i, un altre cop, Neruda, van ser els autors preferits del públic.
Però tornem a la música, perquè el diumenge 27 de setembre, Fira de Calella i l’Alt Maresme tornà a comptar amb un concert a càrrec d’Eulogio Dávalos, qui aquest cop, acompanyat d’Enric Majó, brindà a tots els assistents de la Fira un recital poètico-musical dedicat a la figura de Pablo Neruda. Me gustas... Pablo Neruda en concert feu possible una nova aproximació a la figura d’un poeta i polític il•lustre, fill del seu temps però amb una clarividència històrica i literària indiscutible. No endebades, fou Neruda qui recordà ja en aquells moments tràgics de postguerra a un poeta il•lustre, com Miguel Hernández, de qui afirmà en un poema:
“No he visto deslumbradora raza como la tuya,
ni raíces tan duras, ni manos de soldado,
ni he visto nada vivo como tu corazón
quemándose en la púrpura de mi propia bandera.”
D’aquí que només puguem felicitar i congratular-nos d’aquesta iniciativa, que apropa, engresca i permet descobrir la màgia i els significats de la lletra, sobretot quan aquesta fa història.

150è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Malgrat

El dia 3 de desembre de 2009 es complia 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Malgrat. Evidentment l'arribada del ferrocarril no va ser en el seu moment un esdeveniment engrescador per als malgratencs; més aviat va suposar un seriós problema per a un sector de la població que veia perillar els seus llocs de treball. Recordem que a Malgrat, a mitjans del segle XIX, hi havia una gran tradició marinera i el transport de cabotatge era molt important per a l'economia local. Gairebé un 10% de la població activa depenia d'aquesta activitat. Per això, no és estrany que veiessin aquest mitjà de transport, més ràpid i econòmic com un fort competidor.
Poc temps després de la inauguració de la línia fèrria Barcelona-Mataró, la Junta Directiva de la Companyia es plantejà el perllongament del trajecte fins a Arenys de Mar. Si en el seu moment els problemes per dur a terme el projecte de Miquel Biada foren nombrosos, aquest allargament de la línia no estaria mancat de dificultats. La segona guerra carlina, desenvolupada fonamentalment a Catalunya, la crisi econòmica i les dificultats administratives i de concessió, retardaren l'inici de les obres de perllongament del carril de ferro.
Finalment, el 10 de gener de 1857, es varen inaugurar els 9,7 quilòmetres de via entre Mataró i Arenys de Mar.
L'objectiu en un primer moment era arribar fins a Girona, però en la Junta General d'Accionistes celebrada el dia 20 d'octubre de 1857, s'aprovà per unanimitat el projecte de fer arribar la línia fins a França. Per això, la Companyia sol·licità de l'Administració altre perllongament fins a la riera de Santa Coloma d'acord amb la llei de 15 de juliol de 1857. La concessió d'aquest tram fou atorgada per Reial Ordre de 26 de febrer de 1859.
A la memòria de la Junta General d'Accionistes d'aquell any es recull en detall el procés seguit i es dóna compte de l'estat en què es troben les obres.
Les majors dificultats per a la construcció d'aquests 27,9 quilòmetres de via eren les obres per fer el túnel sota el Turó de Capaspre de Calella, el setembre de 1857, i el pas del riu Tordera. Per solucionar-ho es va encarregar a una empresa de Manchester la construcció d'un pont de ferro de 200 metres de llarg i amb un pes de 1.100 tones.
El trajecte d'Arenys a Tordera fou beneït solemnement el dia 3 de desembre de 1859. Segons un cronista de l'època, la majoria d'assistents a l'acte d'inauguració no varen regatejar elogis al magnífic pont sobre el riu. Des d'aquest dia, el poble de Malgrat quedava enllaçat per tren amb Barcelona i Tordera.

miércoles, 10 de febrero de 2010

El bloc d'una revista, una revista per a la cultura

L'any 2002 es va plantejar per primera vegada al consell de redacció de la revista Ateneu (revista Cultural de Malgrat de Mar i l'Alt Maresme), la necessitat de dotar-se d'un òrgan d'expressió on line que permetés obrir la revista al món virtual, tot permetent que tots/es aquells/es lectors/es que no podien comprar un exemplar de la revista, poguessin consultar i gaudir, almenys, d'una versió digital.

La idea va ser benvinguda i durant més de dos anys, el projecte on line d'Ateneu va anar treballant-se a poc a poc, tot sovint a partir de les informals però molt productives reunions del consell de redacció. Així les coses, tot coincidint amb els actes culturals de la celebració de Sant Jordi de l'any 2005, el primer web de la revista, www.ateneumaresme.com, va veure la llum. Durant un any i mig, el web va captar l'atenció de més de 200 internautes, fent possible la vista de més de 1.000 pàgines. La investigació històrica, el cultiu de la poesia, el món juanramonià, i la relació amb la malgratenca Zenòbia Camprubí han estat i segueixen sent els temes més tractats, les nostres passions.

Ara bé, ben aviat es va poder comprovar com el web no era el projecte dinàmic i participatiu que hom havia pensat. Així, doncs, us volem presentar aquest nou bloc, que espera ser l'òrgan d'expressió on line de tota la comunitat d'Ateneu.

Des d'aquest moment, esperem els vostres comentaris, suggerències i col·laboracions. Seran benvingudes, com sempre. Som de la creença que la cultura necessita obrir-se a la ciutadania. Aquest ha estat, és i seguirà sent un dels missatges i un dels principals valors de la revista. Si compartiu aquest esperit, aquest és el vostre bloc. Us hi esperem!